Encara que darrerament a la cuina s’hagi posat de moda el color verd (sucs d’espinacs, d’api, de col, de cogombre…), a mi el que de debò m’agrada i m’omple el cor és el color carbassa. El trobo calmant, reconfortant i nodridor. Per això quan arriba la tardor no dono l’abast: sempre torno a casa amb més carbasses, pastanagues i moniatos dels que puc assumir. Aleshores no em queda més remei que empescar-me maneres originals de cuinar-los. Com ara aquest pa de carbassa, d’una dolçor discreta i matisada (he eliminat el sucre que contenia la recepta original). L’he rebatejat com a “pa de pessic” perquè, segons el dia i la carbassa, la textura final no és excessivament compacta. Però no passa res si s’esgruna una mica: com el nom suggereix, ens l’anem menjant amb els dits, a pessics petits. Acompanyat d’una tassa de te, és un esmorzar gairebé insuperable.

Per obtenir un senyor pa de carbassa, necessitem:

1. Ingredients secs:

• 250 g (o 2 tasses) de farina integral (d’espelta, de blat egipci, de xeixa…)
• 1/2 culleradeta de sal
• 1 culleradeta rasa de bicarbonat sòdic d’ús alimentari
• Espècies en pols (les quantitats són aproximades, segons els gustos personals):
  • canyella: 1 culleradeta
  • gingebre: 1 culleradeta
  • nou moscada: 1/2 culleradeta
  • clau: 1/2 culleradeta
  • cardamom verd: 1 culleradeta
  • pebre de Jamaica: 1/3 culleradeta
• 2 cullerades de pipes de carbassa

2. Ingredients humits:

• 450 g (2 tasses) de puré de carbassa
• 2 ous deixatats
• 4 cullerades soperes d’oli d’oliva
• un raig de suc de llimona

Triem mitja carbassa. Són ideals les de polpa més eixuta (en aquest sentit, les planes o les típiques de Halloween són preferibles a les anomenades de cacauet o violí, més aquoses). La fem a llesques i l’enfornem a 180ºC durant uns 45 minuts, fins que estigui tendra. Si pelar-la és una murga, podem posar-la amb pell, ja que després salta amb molta facilitat.

Un cop cuita, l’aixafem amb una forquilla.

Ara localitzem dos bols. Al primer, hi reunim tots els ingredients secs i els barregem: la farina, la sal, el bicarbonat, les espècies i les pipes. Al segon, hi reunim tots els ingredients humits i els barregem (el puré de carbassa, els ous deixatats, l’oli d’oliva i el suc de llimona).

Fem un forat al centre dels ingredients secs per abocar-hi els humits. Els integrem bé amb una espàtula.

Pinzellem un motlle de silicona amb una mica d’oli i hi aboquem la barreja.

Ho enfornem a 180ºC durant uns 50 minuts, fins que ho punxem amb un ganivet llarg i surti sec.

Quan s’hagi refredat, ja podrem treure’l del motlle.

Se m’ocorren mil variacions possibles per personalitzar aquest pa de pessic de carbassa: perfumar-lo amb pela de taronja, substituir les pipes per nous trossejades, jugar amb les espècies… fins i tot donar-li una forma diferent, com ara abocar la massa en motlles per a magdalenes. Però de totes les heterodòxies possibles, la que més m’agrada és –com es pot deduir mirant les fotos del resultat final– l’addició de bocins de xocolata negre. Llavors sí que és, literalment, per llepar-se els dits.