Fa unes quantes entrades, vam aprendre a aprofitar la pell dels cítrics, assecant-la per aromatitzar un te de Nadal. Ara és el torn de la pell de tomàquet. Tot i que no n’és temporada, he aprofitat la pell d’uns tomàquets hivernals de penjar. No puc ni imaginar-me com serà aquesta recepta quan pugui fer-la a l’estiu, amb aquells tomàquets espectaculars acabats de collir.

Per elaborar un potet d’aquesta sal aromàtica, necessitem:

• Els set colors
  • Pela de tomàquet seca (uns 3 tomàquets)
  • Pela de taronja seca (o de mandarina, aranja, llimona…): el mateix volum, si fa no fa, que de pela de tomàquet
  • Sèsam blanc: una cullerada
  • Sèsam negre: una cullerada
  • Alga nori: mitja fulla
  • Flocs de bitxo: 1/2 cullerada
  • Pebre de Jamaica: 1/2 cullerada (també funciona amb pebre de Sichuan o, simplement, amb pebre negre)
• La sal, en la quantitat que desitgem (proposo 1 cullerada).

Traduït a imatge:

Per obtenir la pell de tomàquet, el més senzill és escaldar-los: s’introdueixen en aigua bullent uns trenta segons i, un cop retirats i mínimament refredats, la pell salta com si res. Com que és tan prima, s’asseca en un parell de dies. Només hem d’estendre-la damunt d’un platet i pensar a girar-la de tant en tant.

Torrem el sèsam blanc en una paella (millor de ferro o de fons gruixut). Torrem l’alga en la mateixa paella.

Triturem tots els ingredients, un a un per controlar millor el grau de mòlta. Jo ho he fet al molinet elèctric per passar via, tot i que tradicionalment es prepara amb un morter estriat anomenat “suribachi” (el mateix que es fa servir per preparar el gomasio).

És bo que quedin mides diferents. Una barreja de bocins petits, mitjans i grans. No volem una sal uniforme, ja que es perdria la seva gràcia multicolor.

Els condiments permeten un gran marge de llibertat: podem prescindir d’algun ingredient que no tinguem a mà o que no ens convenci (potser el bitxo), i substituir-lo per algun altre de semblant (llavors de rosella, llavors de cànem, alga wakame, pela de llimona…). Com que és una sal amb molta personalitat, l’hem d’usar amb mesura i sobre plats que responguin bé: millor per condimentar un ou ferrat, un peix a la planxa o un plat de fideus xinesos que no pas una amanida. La recepta és curta i directa perquè no perdeu més temps llegint i correu a la cuina a preparar aquesta sal d’inspiració japonesa.